29, de desembre 2017 11:06
El Consell Comarcal presenta el llibre “La repressió franquista a la comarca del Pla de l’Estany”, amb la presència dels seus dos autors, Jordi Galofré i Miquel Rustullet
En l’edició de la publicació hi han col·laborat tots els ajuntaments de la comarca, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal
El Consell Comarcal ha presentat avui divendres, 29 de desembre, el llibre La repressió franquista a la comarca del Pla de l’Estany, amb la presència dels seus dos autors, Jordi Galofré i Miquel Rustullet Noguer. En la presentació, els dos autors han explicat la pressió que va exercir la dictadura franquista a la comarca durant la postguerra, recollint informació de l’arxiu comarcal i de testimonis directes de famílies del Pla de l’Estany. Aquesta recerca va començar fa més de 15 anys i ha portat els autors a documentar el llibre amb més de 1.100 casos de repressió, exili, reclusió en camps de concentració, consells de guerra o penes de presó.
El llibre se centra en els pobles de la comarca llevat de Banyoles, que va ser objecte d’un altre llibre, La repressió franquista a Banyoles, de Jordi Galofré, publicat l’any 2005.
En la presentació del llibre, el president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Jordi Xargay, ha explicat que “aquest llibre vol evitar que tot aquest dolor i les penalitats que han patit les famílies víctimes del franquisme caiguin en l’oblit i fa un reconeixement públic a tantes persones que van ser perseguides pels seus ideals de justícia i llibertat”.
Les cares de la repressió. La dictadura franquista es va instaurar sobre la derrota militar de la República i es va mantenir, entre altres causes, gràcies a una repressió enèrgica i brutal, una repressió que buscava la destrucció de l’adversari i que va omplir de dolor nombroses famílies. Aquesta repressió té diverses cares: l’exili, els camps de concentració i les companyies de soldats treballadors, els consells de guerra, amb condemnes a mort i a diverses penes de presó, i la depuració.
Pel que fa a l’exili, són uns 75 els comarcans que es van exiliar (als quals caldria afegir uns 160 banyolins). Quan van poder sortir dels camps de concentració francesos, alguns van anar a Amèrica i altres, la immensa majoria, es van quedar a França. Alguns van anar a parar als camps de concentració nazis de Mauthausen i altres, on van morir 7 comarcans i 3 banyolins. Amb el temps, molts van tornar, però altres es van instal·lar definitivament al lloc de l’exili.
Pel que fa als camps de concentració franquistes (Santoña, Santander, Horta-Barcelona, Deusto, Reus, Miranda de Ebro, San Marcos de Lleó, etc) hi van ser internats uns 200 comarcans (més uns 140 banyolins), als quals cal afegir uns 84 comarcans (més 140 banyolins) que van ser incorporats a batallons de soldats treballadors.
Més de 150 comarcans (i 150 banyolins) van ser sotmesos a uns consells de guerra que eren una paròdia de la justícia, sense cap mena de garanties jurídiques ni possibilitat de defensa. D’aquests, 15 comarcans i 8 banyolins van ser condemnats a mort afusellats. La resta van ser condemnats a penes diverses de presó: 30, 20, 12, 6 anys, etc.
La depuració va afectar tots els mestres, que van rebre sancions diverses.
Famílies destrossades i clima de por. Per tant, van resultar afectats més de 500 comarcans i uns 600 banyolins. Per sobre de les xifres, cal pensar en la situació personal dels afectats, que van veure la seva vida destrossada, i de les seves famílies, que van haver de sobreviure en situacions difícils i precàries. La repressió va ser indiscriminada i va destruir el teixit associatiu dels pobles. La trista realitat de revenges i denúncies entre veïns va fer que s’instal·lés un clima de por, una por que va provocar que la majoria de les víctimes optessin pel silenci, per no transmetre als fills i als nets els ideals pels quals van lluitar. El resultat va ser devastador: avui dia són molts els que ignoren les penalitats que van haver de viure els seus pares o avis.