18, de gener 2021 09:38
La família és un sistema que està en constant interacció, és un sistema viu, canviant, en transformació i amb capacitat d'adaptació. És un sistema en comunicació continuada que pot arribar a presentar alguna dificultat, bloqueig o malestar individual o grupal. El model teòric que utilitzem com a referència han estat els principals conceptes que s'han desenvolupat a partir de la Teoria General dels Sistemes i de la Teoria de Comunicació. En aquest sentit, treballar des de la Perspectiva Sistèmica ha suposat, abans que res, ampliar el focus d'observació: fixar-nos en la conducta humana, tant la normal com la patològica, en el seu context relacional i no de forma aïllada (Hoffman, 1987). Cal tenir en compte, per tant, l'entramat de relacions significatives en les quals l'individu es troba immers. Entenent per context allò que no és extern, que existeix per se, sinó quelcom dinàmic, en contínua construcció a partir de les interaccions recíproques que s'estableixen en el dia a dia de manera constant. Quan es tracta d'un infant o adolescent, el context relacional més significatiu és la família d'origen (pare, mare i germans/es) i les persones que viuen dins el nucli familiar.
Però, quins membres hi ha a la família? Quin lloc ocupo jo i quin rol tinc? Quines creences familiars tenim, què tolerem i què no, què esperen de mi, i jo dels altres? Quins temes tenim pendents, quins deutes?? Quines són les tradicions familiars, es poden canviar? Com són els límits a la nostra família? Tenim secrets? Ens diem les coses clares? Què en fem de les emocions, les podem verbalitzar? Com és la meva relació amb cada membre de la família, propera, distant, fusionada, de dependència...? Tenir com a referència el model sistèmic, també ens suposa considerar que la conducta de cada membre d'una família, està recíprocament regulada de forma circular. Què vol dir això? El què una persona fa, influeix en l'altra i viceversa. Tota acció pot ser entesa ella mateixa com una reacció, en un bucle de seqüències ininterrompudes d'accions que són al mateix temps estímul, resposta i reforç. Aquesta visió tan circular dels fets és la que facilita les intervencions terapèutiques necessàries per conscienciar als membres de la família de la seva coparticipació en la construcció de la relació i de com cada un/a està determinant que la relació sigui o no satisfactòria.
Exemple
Potser un exemple simple ens ajuda a entendre-ho: És una família de pare, mare, fill adolescent i filla de set anys. Els pares fa temps que estan molt distanciats entre ells (sistema conjugal feble) i el pare es mostra depressiu i la mare massa involucrada a la feina. El fill adolescent no suporta veure als seus pares així i ho pateix. Comença a presentar conductes de risc (de forma inconscient) i a fer crides d'atenció, fet que activa als pares. Aquesta activació uneix als pares de nou, remen junts per ajudar al seu fill i la mare ja no treballa tant, fet que fa que el pare estigui millor. Però aquesta seqüència té el perill que el fill mantingui les conductes de risc, si aquesta és la manera que els pares s'uneixin de nou, i la mare estigui més a casa i el pare no estigui tan depressiu. La filla, que veu què passa a casa (els fills/es ho veuen tot) agafa un rol de pallassa per fer riure a la família i suavitzar tensions. Les seves necessitats queden a quart lloc perquè el primer ara és fer riure als de casa, ella està aprenent a no prioritzar el seu benestar i a fer veure que tot va bé, és una conducta que fàcilment reproduirà de gran si ningú l'ajuda a ser-ne conscient i a transformar-ho i pot esdevenir en patològica, portada a un extrem (en intensitat i en durada). Mirar a tota una família des de la perspectiva relacional (Linares, J. 2006), suposa considerar que la conducta humana, tant la normal com la patològica, es construeix fonamentalment segons les experiències relacionals tant del passat com del present i no de forma esporàdica i aïllada, tal com hem vist l'exemple.
Les experiències relacionals del passat configuraran la manera de pensar, sentir i actuar pròpies de cada individu, i a la vegada, seran regulades i mediatitzades per les interaccions significatives que es mantinguin en el present. És doncs, a través d'aquest joc entre passat i present, que es va configurant la conducta humana. Des d'aquesta perspectiva, conèixer les experiències més rellevants del passat de cada cònjuge i de cada membre de la família, ens permet entendre i legitimar les necessitats pròpies de cada un/a, els recursos amb els quals poden comptar, així com les possibles vulnerabilitats que hagin pogut desenvolupar. D'aquí la importància de mirar-nos la nostra família d'origen, perquè mirant-la a ella ens veurem a nosaltres, i ens veurem a nosaltres relacionant-nos amb el món.
Foto de família
Des del SOAF ajudem a les persones que ens visiten a fer-ho a través de la construcció del Genograma o la foto de família. El Genograma és una representació gràfica (en forma d'arbre genealògic). Conté tres generacions d'una família: la informació que n'obtenim és sobre l'estructura, les dades demogràfiques de cada membre i les relacions que hi ha entre ells/es. Ens proporciona una quantitat d'informació increïble que ens permetrà elaborar hipòtesis, amb la mateixa família, persona, de la relació del problema i el context familiar, el cicle vital en què es troben, l'evolució del problema, l'origen d'aquest, el manteniment. Reproduccions de pautes familiars, tipus de famílies, mites i creences familiars que ens marquen com vivim i entenem la vida.