El Pla de l’Estany manté un ric patrimoni natural derivat de la diversitat d’ambients existents. Es diferencien clarament, des d’un punt de vista morfològic, tres unitats; la part més occidental que es correspon amb la zona més boscosa, lligada a les muntanyes de Rocacorba, on es troben els relleus més enlairats de la comarca i que representen la terminació oriental del Sistema Transversal; la meitat oriental, on es perfila un paisatge constituït per un conjunt de turons suaus i valls poc encaixades, amb elevacions de poca importància i que és conegut com el Terraprim d’Empordà, és especialment significatiu en aquesta unitat el paisatge en mosaic, l’alternança de cultius i zones boscoses de petites dimensions; i, finalment, la part central, on domina un relleu planer que estenent-se de nord a sud es correspon amb la conca lacustre de Banyoles - Besalú i que des del punt de vista geològic el conformen terrasses travertíniques del quaternari.

Espais d’interés
Unitat 1. Conca Lacustre de Banyoles-Besalú

La conca lacustre de Banyoles ocupa la zona deprimida que es troba a la franja central de la comarca, entre els relleus del Sistema Transversal a l’oest i el Terraprim d’Empordà a l’est. Hi dominen els terrenys planers formats per substrats travertínics. S’hi diferencien dos sectors: la plataforma superior del pla d’Usall, al nord, i la cubeta lacustre de Banyoles, al sud. Aquesta unitat reuneix totes les formes geològiques originades, de manera directa o indirecta, per la sedimentació lacustre del sector i que ha actuat, com a zona surgent i de sedimentació, des del pliopleistocè fins a l’actualitat.
Aquesta unitat d’interés natural i paisatgístic excepcional que ocupa tot l’espai central de la comarca disposa de l’element singular més característic, - i el que dóna nom a tota la comarca – l’estany de Banyoles.